Salta al contingut principal

Divagacions meves











Cada matí....

"bon dia son les set"....tenen raò tants i tants oients que t'han acompanyat durant tants anys...Abans que tot, engegava la ràdio per arribar a temps al primer bon dia del matí i espavilar-me , despertar , em feies venir ganes de començar a treballar, donaves empenta per sortir al carrer....Jo t'he pogut escoltar poques estones però durant molts anys, i molts anys de breus moments han fet que fossis com un més de casa.

Aquests breus minuts abans d'arribar a la feina, al cotxe, de vegades esperant baixar per escoltar:

"bon dia son les vuit"....o afanyar-me a la dutxa per escoltar les primeres notícies del dia...amb aquest tó de veu que encomanava tanta energía...o per escoltar la primera cançó del matí...com el primer cafè del dia.

Avui no he pogut estar davant de Catalunya Ràdio a la Diagonal, per acomiadar-te però si no hagués treballat de ben segur també hi hauría estat. He escoltat ara el comiat..i els missatges de tanta gent que t'estima i m'he emocionat...I més amb la cançó que has escollit per dir-nos... Adeu-siau

Jo també et trovaré a faltar cada matí, però ja et buscaré "vailet eixerit".

Fins aviat.









Hoy una canción ha venido a mi mente, no importa que estemos en otoño, como decía Sisa...."qualsevol nit pot surtir el sol" y hoy una canción ha llegado a mi , " María Isabel "con esta canción de los años 70 cantada por los Payos, he buscado una versión con colorido, en mi clip de audio está.

Qué veranos aquellos.¡¡¡

Estaba perdidamente enamorada de un grupo que se llamaban "Los Diablos".....y hoy por un "Shalalala la Oh Oh Oh....un rayo de sol...." que María Casado ha colgado en el blog , tirando del hilo he recordado todas esas canciones que me hacian bailar en mi infancia , en los años 70, si entráis a ver....no vale estar sentados y contemplar ...hay que bailar...¡¡¡





Es de agradecer a esa primera persona que llamó al 112 comunicando lo que estaba viendo en ese primer instante del accidente. Una llamada a tiempo , puede salvar muchas vidas, nunca pensemos que ya habrá quien llame....nunca....la nuestra puede llegar unos minutos antes y salvar vidas.... por unos minutos. Nunca dudemos...., nunca.... No pensemos que ya habrá quien llame....


¿Qué sucedió en ese trágico vuelo ...? todo son suposiciones, cálculos , en busca de filmaciones, de gravaciones, largo y duro trabajo de investigación... para llegar a....

Tal vez nunca sepamos la verdad pero quien ha perdido padres, hijos, hermanos, nietos, amigos ......necesita saber..., aunque "la verdad" ya no les devolverá nunca más a sus seres queridos .

Si pudiera aliviar con palabras desde este espacio, lo llenaría de ellas....

Me duele en lo más profundo del corazón ver tanta desolación....

Admiro a quines ayudan en momentos tan dificiles, a quienes no se aprovechan del dolor para ganar audiencia......., a quienes exigen respuestas.

Isabel
20.08.08






Al igual que cuando escuchas una canción o ves interpretar una obra ; Al igual que cuando lees una traducción de un texto. Temes la interpretación ...

Parece que pudiera desmerecer el original , su origen, pero no es así, me encanta encontrar todas las versiones de una canción, ...incluso la traducción. Busco la notícia contada con la mayor naturalidad o con ese toque personal....ya sea en la radio, en el periódico local , o en la televisión.

Y me gusta ver la vida con todas las interpretaciones posibles, desde cualquier lugar y en el idioma que sea, que me cuenten , escuchar, abrir puertas y ventanas y que entre en mi casa la diversidad.

Entrades populars d'aquest blog

Dona'm la mà ( Miquel Martí i Pol ) - Lluí­s Llach i Lucrecia

El món enganya. Allò que sembla sòlid, permanent, s'ensorra d'un cop d'aire o es va desfent al sol i a la serena com un castell de glaç. Allò que sembla fràgil perdura transmutant-se, a través dels aiguats i dels deserts, sense morir del tot, renaixent sempre. "Sense invitació" Vicenç Villatoro

D i u e n ....

Diuen que el bosc ha entrat a les cases, que l'alè del vesc, el grèvol i els avets batega a les llars, a escales, sostres i parets, diuen que plou llum disfressada d'estels, que els vidres prenen vida i fan preguntes al cel, diuen que  cada any, al final, ens amara l'esperit de Nadal... Isabel Barriel