Divababel

L’ILLA DE LES DONES La primera llum del sol la rescata d’un mal son on hi viuen els records. El destí l'ha conduït a un paradís amb malsons a dins la pell. Mirant-se els seus cadells no entén per què, a dins d’un mateix cor, poden créixer sentiments de ràbia i por juntament amb els d’amor. Ella sap que lluitarà perquè els fills del seu amor mai no tastin l’amargor. Ara pot veure la llum que el seu destí li dibuixa aquest matí. Una llum.

Tu,  el dels ulls tristos,  No et desanimis  aceptant que  fa  difícil  coratge  en un món  ple de rostres  Vols perdre'l   de  vista   tota la foscor  que tens a dins  et fa insignificant . Però el color del ulls   dolços  brillar  en tu  I veig uns ulls dolços,  per això t'estimo  I no tinguis por  per ensenyar   ulls dolços   ulls dolços  són tan  bonics  c o m    el cel    blau .  Per això t'estimo  i  sempre  hi  sere I si aquest món t'ofega i creus que no ho pots resistir Em pots cridar que jo hi sere. I veure els  ulls dolços brillar en tu  I veig uns ulls dolços, per això t'estimo  I no tinguis por per ensenyar  els ulls dolços brillar en tu i veig uns ulls dolços   per això t'estimo  i no tinguis por...