Divababel

Mentir bé és un art molt difícil, que poques persones arriben a practicar amb solvència i dignitat. Abunden els mentiders; però, en general, són mals mentiders: se’ls coneix que menteixen. [...] Mentir bé exigeix tants i tan rigorosos dots d’imaginació i de malícia, que les persones no proveïdes d’una tal genialitat hauríem de desistir-ne i procurar ser verídics sempre i per principi. (Joan Fuster, Diccionari per a ociosos, Edicions 62)

-. De records, n'hi ha tants com persones. I som precisament les persones qui els mantenim vius. Pensa que els records es guarden al cor. Per això són tan forts. Un metge et dirà que els records els tenim al cervell, però no és cert. La mateixa paraula ho diu. Si la separes amb cura, veuràs que "cor" és al centre, flanquejada per una "e" i una "de". . Del llibre "DE TOT COR" Records David Clusellas

UN NINOT DE PAPER Retallaré un ninot de paper braços oberts i la cara rodona gras i quiet com un home de bé i amb una posa de tant se m'en dona. I el posaré dins la ruta del món plena de pors de silenci i fugida on van passant tants humans que no són més que ninots retallats de la vida. Aquí viurà satisfet i content ben curullat de les seves buideses i no tindrà ni un sol mal pensament car és paper sense lletres impreses. Tot ho sabrà perquè no sabrà res serà un senyor d'actitud reposada tots el tindran per un home de pes com tants humans quan no hi ha cap ventada. Passarà el temps i ell serà sempre igual ple d'una adulta i millor indiferència no el fiblarà el més petit ideal car com molts homes no té consciència. I quan serà brut i vell el retall el llençarem com un altra desferra sense cap pena perquè al capdavall d'aquests ninots n'està plena la terra. Lletra: Josep Colet i Giralt Música: Francesc Roca Disc: Amor de Mar...

"Solo existen dos días en el año en que no se puede hacer nada. Uno se llama ayer y otro mañana. Por lo tanto hoy es el día ideal para amar, crecer, hacer y principalmente vivir. " Dalai Lama

Gustave Klimt (Las tres edades de la mujer, 1905) El placer de ser feliz "Encontrar la felicidad puede reducirse simplemente a recuperarla entre lejanos recuerdos donde germinó esta compleja y furtiva sensación que llamamos "felicidad", escribe Christophe André. Y es que, en psicología, existen ciertas teorias que sostienen que hay períodos que favorecen aprendizajes concretos. "Los idiomas, por ejemplo; si los aprendemos a una edad temprana, nos será más sencillo asimilarlos. ¿Y si la felicidad que sentimos de pequeños facilitase el acceso a todas las formas existentes de felicidad en la edad adulta? Haber recibido temprano esta impronta de la felicidad es una gran oportunidad que no hay que malgastar. Si no ha sido así, si no hemos tenido esta suerte, nuestro deber será trabajar hasta conseguir dar con ella". Psychologies Chrisophe André

                Desconsols       Calm i melindrós, el mar acarona i palpa la seva anhelada terra amb cada onada. Xiuxiueja versos d'amor, escuma desig i li porta, cada nit clara, reflexos d'estel com a penyora.                        Entendrida, la terra s'arena al seu tacte, però serena i sensata s'enroca. Perquè el que  no pot ser no ha de ser, i així es consola. "Lluny de qualsevol lloc" Xavier Gonzàlez-Costa

LLegará un dia en que sus personajes les escribirán los cuentos; un día en que, libres de inclinaciones literarias y sesgos comerciales, sus emociones golpearán la página y contarán la verdad. Recuerden: La "trama" no es sino las huellas que quedan en la nieve cuando los personajes ya han partido rumbo a destinos increíbles. La "trama" se descubre después de los hechos, no antes. No puede preceder a la acción. Es el diagrama que queda cuando la acción se ha agotado. La "trama" no debería ser nada más. El deseo humano suelto, a la carrera, que alcanza una meta. No puede ser mecánica. Sólo puede ser dinámica. De modo que apártense, olviden los objetivos y dejen "hacer" a los personajes, a sus dedos, su cuerpo. No se contemplen el ombligo, entonces, sino el inconsciente, y con eso que Wordsworth llamó "sabia pasividad". Para solucionar sus problemas no les hace falta recurrir al zen. Como todas las filosofías, el zen no ...

Voici mon secret . Il est très simple: On ne voît bien qu'avec le coeur. L'essentiel est invisible pour les yeux. -. L'essentiel est invisible pour les yeux, répetà le petit prince, afin de se souvenir. -. C'est le temps que tu as perdu pour ta rose qui fait ta rose si importante. -.C'est le temps que j'ai perdu pour ma rose ..... Fit le petit prince, afin de se souvenir. -. Les hommes ont oublié cette vérité, dit le renard. Mais tu ne dois pas l'oublier. Tu deviens responsable pour toujours de ce que tu as apprivoisé. Tu es responsable de ta rose.... -. Je suis responsable de ma rose.... répéta le petit prince, afin de se souvenir. "Le Petit Prince" Antoine de Saint Exupéry

Volar no era gaire difícil. Un cop aixecaves el vol, l'únic que havies de fer era posar les ales en l'angle adequat i regular la direcció i l'alçada. El meu cos va aprendre la tècnica de seguida i va solcar el cel lliurement, sense cap esforç. Vaig mirar el món des del punt de vista de l'ocell que dóna corda. Quan em cansava de volar, em posava en una branca i mirava entre les fulles verdes els carrers i les teulades de les cases. Mirava la gent que es movia per terra , fent la seva vida. Malauradament, però, no podia veure el cos que tenia. No havia vist mai l'ocell que dóna corda, i per tant, no sabia com era. Vaig ser l'ocell que dóna corda durant una estona molt llarga - ¿quant temps devia passar?-, però aquella transformació no em va portar enlloc. Evidentment, el fet de poder volar era divertid, però no em podia pas divertir sempre. Tenia coses per fer al fons del pou. Vaig deixar de ser l'ocell que dóna corda i vaig tornar a ser jo. "Cròni...

Estadi Olímpic Lluís Companys (Barcelona) 18-05-12. I only can say: I Can't get it out of my head ¡¡¡¡ Great, Boss.¡¡¡ & The E Estreet Band ¡¡¡

Per volar per mars i muntanyes i per tot l'univers per intentar conseguir ... Hem de dormir ben desperts, no somniar mai el mateix...

El món enganya. Allò que sembla sòlid, permanent, s'ensorra d'un cop d'aire o es va desfent al sol i a la serena com un castell de glaç. Allò que sembla fràgil perdura transmutant-se, a través dels aiguats i dels deserts, sense morir del tot, renaixent sempre. "Sense invitació" Vicenç Villatoro

Pour ne pas vivre seul On vit avec un chien On vie avec un rire ou avec un souvenir Pour ne pas vivre seul On's fait du cinéma On aime un souvenir une ombre, n'importe quoi Pour ne pas vivre seul On vit pour le printemps et quand le printemps meurt pour le prochain printemps Pour ne pas vivre seule Je t'aime et je t'attends pour avoir l'illusion de ne pas vivre seule de ne pas vivre seule Pour ne pas vivre seul des filles aiment des filles et l'on voit des garçons épouser des garçons Pour ne pas vivre seul D'autres font des enfants des enfants qui sont seuls comme tous les enfants Pour ne pas vivre seul On fait des cathédrales où tous ceux qui sont seuls s'accrochent à une étoile Pour ne pas vivre seul Je t'aime et je t'attends pour avoir l'illusion de ne pas vivre seul Pour ne pas vivre seul On se fait des amis et on les réunit quand vient les soirs d'ennui On v...

Cet amour Cet amour Si violent Si fragile Si tendre Si désespéré Cet amour Beau comme le jour Et mauvais comme le temps Quand le temps est mauvais. Cet amour si vrai Cet amour si beau Si heureux Si joyeux Et si dérisoire, Tremblant de peur comme un enfant dans le noir, Et si sûr de lui, Comme un homme tranquille au milieu de la nuit, Cet amour qui faisait peur aux autres, Qui les faisait parler Qui les faisait blêmir, Cet amour guetté Parce que nous le guettions, Traqué, Blessé,piétiné, achevé, nié, oublié Parce que nous l’avons traqué, blessé,piétiné, achevé, nié, oublié, Cet amour tout entier Et vivant encore, Et tout ensoleillé, C’est le tien, C’est le mien, Celui qui a été Cette chose toujours nouvelle Et qui n’a pas changé, Aussi vraie qu’une plante, Aussi tremblante qu’un oiseau Aussi chaude, aussi vivante que l’été ; Nous pouvons tous les deux Aller et revenir, Nous pouvons oublier Et puis nous rend...