Volar no era gaire difícil. Un cop aixecaves el vol, l'únic que havies de fer era posar les ales en l'angle adequat i regular la direcció i l'alçada. El meu cos va aprendre la tècnica de seguida i va solcar el cel lliurement, sense cap esforç. Vaig mirar el món des del punt de vista de l'ocell que dóna corda. Quan em cansava de volar, em posava en una branca i mirava entre les fulles verdes els carrers i les teulades de les cases. Mirava la gent que es movia per terra , fent la seva vida. Malauradament, però, no podia veure el cos que tenia. No havia vist mai l'ocell que dóna corda, i per tant, no sabia com era.
Vaig ser l'ocell que dóna corda durant una estona molt llarga - ¿quant temps devia passar?-, però aquella transformació no em va portar enlloc. Evidentment, el fet de poder volar era divertid, però no em podia pas divertir sempre. Tenia coses per fer al fons del pou. Vaig deixar de ser l'ocell que dóna corda i vaig tornar a ser jo.
"Crònica de l'ocell que dóna corda al món"
Haruki Murakami
Comentaris