No m’envegeu la cistella mig plena i flairosa de bosc. Fa molts anys que camino sota els pins, les alzines, els roures. Sense voler he trepitjat les tiges d’alguna flor amagada Però mai no he disparat contra un ocell ni contra una esperança. M’he esgarrinxat entre els garrics la roba, la pell i el cor. Fa molts anys que camino sota els brancs i espio la claror I les remors en el bosc de la vida. Paro difícilment, no tan subtil com l’aranya a les herbes, la meva teranyina i miro el sotabosc sense descans. De tant en tant, si la pluja ve a l’hora, si el vent foll signa treves, El bosc –m’en meravello sempre- em lliura a contracor Rovells de foc estriats d’esperança una mica tacats De pinassa, molt poc humits de plor, de tant en tant. Maria Àngels Anglada