Divababel

Fa massa dies que la boira no deixa veure ni sentir l'escalfor del sol, malgrat tot el bosc ofereix aquests petits fruits, de colors intensos, uns dies abans de l' hivern.  Isabel

Nadal pot ser qualsevol dia, jo avui ja m'avanço,  recitar alguns poemes, unes nadales, compartir somriures,  amb petits i grans, m'hi ha portat. Alguns desitjos penjats a l'arbre i també molts agraïments. B o n   N a d a l 

El matí magranós, quiet a la mercè de l'aire, ja es refia del tot en els fruiters de l'hort petit. Empelta'm de tu. Segrega't. Tu, empelta't de mi. Qui, ara, el tronc? Qui la branca inserida? Verticalment, la pluja de foc; prenem-la, meridians, immòbils, fins que  la vertical cedeixi cap a temps  de riu. La barca  navega avall. Nosaltres, un, aturats, aquí,  mirem, sentim, sabem. Joan Vinyoli

A partir d'aquí, la punta de Fisterra baixa ràpidament, i jo m'aventuro només una mica pel pendent. En Sebastià i la Isabel, més valents, s'en van més avall. Jo ja he caigut en un riu, a l'Atlàntic seria excesiu. Com que la punta s'estreny, quan baixo una mica, entre les pedres grises i l'herberi, la sensació d'estar absolutament envoltat de mar em fa sentir vulnerable. El tinc a l'abast d'una relliscada, el tinc a dreta i a esquerra, com si fos, físicament, l'extrem de l'istme, i tinc el mar a sota i continua enllà, enllà, fins a una fina línia de boirina que hi ha a l'horitzó. Potser si no hi fós, arribaria a veure l'illa da Xuventude?. Sóc en un lloc on les successives cultures antigues han acumulat mites, des que aquest cap era un promontori cèltic. Segons una llegenda, no gaire lluny d'aquí, terra endins, hi ha una ciutat sepultada. Però les creences més abundants són les que situen aquí la fi del món, i la més bonica, per ...

M'encanta endinsar-me en altres realitats  i aquestes tres dones són la "canya"...  Isabel

I'm so tired ... That sometimes I  feel I can't carry on ...

That's true... The moment sizes you...!!!!

It doesn't matter where you are, you are nowhere compared to where you can go. Bob Proctor

I try to forget simple things, bad moments, past situations, ...my memory is great to forget.  Searching for an old book I've found "Treasure Island" and  "Little Women", now I understand why I was so adventurer in my youth and how I was grown up. Books are going with me everywhere and still help me to cope with past, present and future situations. In my memory there are also great moments ...and those are well organized like books in shelves so they can't slip my mind. Isabel "My memory is great to forget" Robert Louis Stevenson    

 Que demà sigui lluny on despertis i passa a passa, balli amb tu la sort. Que mai no es tard per començar de nou, per atrapar els teus somnis, que avui es sempre encara, però tota la vida és ara no t'adormis,  no t'adormis. Es aquesta calor que em deixa kao o que potser m'estic adormint massa... per sort he descobert les cançons de Txarango que m'alegren el dia...aquesta em porta a raconades vora el mar, a cales ...on només s'escolta el só de les onades... Isabel

Keep going on ¡

Quan s'obren portes i treus el cap et pot passar això :  Gent diversa amb ganes de cantar,  un director, tres instrumentistes, dues cançons, una hora d'assaig , sortir a Sala i vibrar amb el Palau de la Música ple de gent. Es indescriptible l'emoció que se sent des de l'escenari,  de vegades un cop de  sort ens permet viure moments únics i emotius.  ¿Soprano jo?   No era un somni. Solstici d'estiu 2015 Isabel

Després de cavar, sembrar les llavors, regar la terra, una xic de paciència i molt solet  : ¡ Voilà ma fleur ¡ Isabel

De vegades la vida s'embolica que bé fort, però de vegades ens en sortim. Isabel

Sometimes its hard to get the sense, imagine, compose whatever you want...

Pensava que podria domesticar el pardalet, ell potser es creia a resguard al pati de casa, es va refiar massa. Un ocellot gran l'observava i quan el va veure  indefens i sol va anar per ell. Em sap greu.  Esperit de supervivència en diuen, però fa ràbia que perquè puguin sobreviure els "grans" s'hagin de sacrificar els petits. Sovint passa el mateix en la vida. Per sort, segueix allà el niu i en vindràn d'altres i alguns sobreviuran. "Je suis désolée" Isabel

Hi havia molt rebombori d'ocells al pati de casa, xisclant, volant esbarats i vaig sortir per veure que passava, ...vaig pensar que potser hi havia algun esdeveniment important al voltant del niu que vem penjar al presseguer i resulta que així era. L'esperit de supervivència és fascinant, m'en vaig adonar en veure aquest pardalet, caigut del niu perquè va anar a parar al mig d'un roser, barallant-se i esgarrinxant-se amb les ales i sense poder sortir-s'en. El vaig agafar amb molt de compte, el vaig remullar, li vaig donar aigua a la meva mà i es va refer. Va estar tan agraït que m'el vaig posar sobre la mà i no marxava, no estava espantat, ni semblava tenir ganes d' aixecar el vol, de fet només era capaç de fer saltirons a terra. Es deixava amanyagar, no piulava...semblava que li agradava. Vaig deixar espai al pardalet i la seva mare s'hi va apropar,  el buscava cridant-lo i finalment el petitó va contestar... va venir a portar-li menjar de boca ...

Añadir leyenda

Hem establert una bonica relació. Jo ajudant-te , Tu llegint cada dia millor. ¡¡¡Em guanyes en sorprendre¡¡¡ T’acompanyo i  escolleixes, Llibres o lectures de petits fragments, Jocs de paraules, sopes de lletres o endivinalles. ¡ amb un somriure ho acoloreixes ¡ Tries a cegues, inventem històries, escrivim un conte, o fem interpretació.. recitem poesia i cantem cançons. ¡¡¡ Hissem la vela que naveguem ¡¡¡ A la biblioteca racons nous hem descobert, Llegim al pati o sota la taula a la llum d’una llanterna.  ¡Fora sabates ¡,  llegim assegudes al terra. Moments de mandra o algun moment absent,  ¡¡¡-¿I si avui jugem?-.¡¡¡ Lectures i activitats a tots us agraden, -Ui,  a mi no tant-  diu algun infant. Mentor a fer filigranes: -.Un trosset jo i tú tot el que queda-. ¡¡¡Anims¡¡¡     “El lècxit”  ¡¡¡Gairebé ja el tenim¡¡¡

Passejar vora el riu Remullar els peus amb l'aigua freda d'una arruixadora. Fer dibuixos a la sorra de la platja, respirar la salabror de la mar. Asseure's en un banc i contemplar un llac. Estirar-se a la gespa amb una manta i un llibre. Endinsar-se al bosc i disfrutar del silenci o del cant dels ocells. Escoltar les granotes cantar quan es fa fosc a prop d'algún rec. Anar a mercat i disfrutar de les parades de flors, verdures, pintures, robes... Pintar una mandala, fer ganxet, cosir... Fer una xocolata negra a la tassa un dia gris. Beure una orxata molt fresca un dia calurós. Entrar en una esglèsia o un lloc de silenci i meditar, olorar a incens...a fusta... Descobrir llocs o carrers del poble, de la ciutat. Plantar llavors, regar-les i després poder posar-les als sucs o a les amanides. Contemplar les estrelles on el cel encara es negre intens i veure un estel fugaç. Esperar que el sol s'amagui a l...

"Nacemos inocentes. Sin emociones mezcladas, sin dudas, sin miedos, sin mentiras. LLegamos para descubrir, para compartir, lisos, luminosos y coherentes. Vulnerables pero todavía abiertos al mundo, animados por una curiosidad rotunda y radical, dotados de la pasión por vivir y de un abanico de emociones básicas que compartimos, en mayor o menor medida, con otros seres vivos, con otras especies. Son los dones del amanecer de cada vida, una vida que llega con la mirada llena de curiosidad y de confianza." Inocencia radical Elsa Punset

Una setmana més tard, la maduixeta, sense aigua té la mida d'un cigronet...no hi havia maduixes al bosc, está tot molt sec, però tot i així ofereix colors, olors ...

Diumenge passat al bosc vaig veure aquesta "maduixeta"  Ja desitjo tornar-hi, n'enyoro la frescor... Isabel

He descobert el so del bol tibetà en l'espai setmanal de ioga. La vibració que propaga, el so tan màgic i particular, les notes armòniques i subtils m'arriben al cor, a la ment, a les emocions i em permeten relaxar-me. Diuen que la combinació de metalls amb la que estan fets , on hi ha les set notes musicals activen i armonitzen els nostres centres energètics o els chakras. Potser no tothom pot percebre-ho així, però jo tinc la sort de tenir aquesta sensibilitat i em sento vibrar. Si el so d'una paraula, d'una vocal, d'una consonant ve determinada per la posició de la boca, la manera de treure l'aire, la ressonància en l'espai vocal o en la vibració de les cordes vocals, en els bols, el so es genera a partir del toc amb la baqueta i el frec al voltant de la boca del bol amb la fusta o bé amb la part coberta amb cuir o tela. Ahir no m'en vaig poder estar, ....ja  tinc el meu a casa  ¡¡¡ Vaig pensar que potser no sabria treure'n el so ...per...

Quan érem petites i era temps de "jonsa" ens menjavem aquestes floretes blaves i sempre portavem alguna flor als llavis, o una mica de farigola, o un brot de romaní, ho rossagàvem i ho tastàvem tot, segur que algunes essències ens fèien bé. Ara prenc Flors de Bach, deu ser alguna cosa semblant ... diuen que necessitem aire per viure, però el que es respira al bosc va carregat d'ions , d'essències que desprenen arbres i flors, és una sort poder anar-hi i quan no es pot : quatre torretes amb flors al balcó, una alfàbrega i una mica de menta. Isabel

Sucs de colors que donen energia, els provo tots i amb combinacions diverses. La presentació també compte. El verd és de cogombre, julivert, poma verda i el de color granatós conté remolatxa, maduixes, pastanaga i taronja. Segons el dia m'el faig més depuratiu, energètic, relaxant....els he descobert i ja els he fet meus. Isabel

Llegir un llibre,  imaginar, descobrir nous mons a partir de la lectura. Tancar els ulls i escoltar una història o un conte a través de persones que ens ho expliquen en un audiollibre. Ser a molts llocs sense moure'ns de casa o també com a teràpia  que permet endisnar-se en fantasies úniques mentre estem per altres realitats i passar pàgina. Sentir emocions desconegudes, conèixer personatges extraordinaris, fer-los nostres i mentre llegim  ¡¡¡¡ viure ¡¡¡¡ Isabel

Sobre una estéril pradera, en el diáfano azul del cielo cruzaba en rápido vuelo una nube pasajera. Viola pasar una flor que abrasada se moría, y en su penosa agonía le dijo así con amor: "Yo te bendigo: la suerte és conmigo generosa, Dios te manda, nube hermosa, a librarme de la muerte." "Joven soy, morir no quiero; en tus bondades confío; una gota de rocío por piedad, porque me muero." Pero la nube orgullosa, insensible caminando, "No puedo, dijo pasando, servir a tan noble rosa." "Que si todos los pesares de las flores mitigara, pienso que no me bastara con el agua de los mares." La flor exhaló un suspiro y la nube en el momento, agitada por el viento siguió su rápido giro. Cruzó la selva sombría, cruzó también la ribera; pero siempre en donde quiera la tristeza la seguía. Sintió al pronto una profunda, indefinible ansiedad, y por fin tuvo piedad de la rosa m...

Passejar, ...de moment , tot i que avui gairebé en podria dir caminada, una horeta ja està millor. De vegades no cal anar massa lluny per disfurtar d'espais ideals per caminar pels que " de moment" no fem cims i busquem camins planers. Potser també em fa bé trovar gent pel camí, joves que corren, avis que fan petar la xerrada, algú que treballa a l'hort, nois d'escoles en bicicleta, hi ha més vida. Avui em mirava l'aigua que corre per la sèquia, els peixos  petitons intentant nedar a contracorrent i algún més "ganàpia" deixant-se portar, ...igual com jo, he pensat... A les vinyes, les parres ja broten de verd, els camps de soja de color groc contrasten amb el verd dels sembrats. Roselles i camamilla vora el camí, els cirerers ja tenen cireretes petitones i els pocs roures ,de grans soques que ni tan sols aconsegueixo abraçar, ja estan farcits de fulles festonejades. Trepitjo la terra i l'herba, i no tinc por de caure al rierol ...., la setman...

Resulta fàcil tenir una actitud positiva si comprenem que tot té la seva part bona, fins i tot el que és desagradable. Si mai no sentíssim tristessa, la felicitat seria tan meravellosa? Si el que ens fa mal no existís com escolliríem el que ens fa bé ? Si només existissin els dies assolellats , no els apreciaríem tan en dies de pluja. Saber veure-ho, valorar-ho ...no és fàcil en aquest món que vivim de tan tràfec on només és valora l'èxit i no l'esforç en arribar. No queixar-se, no estancar-se ni resistir-se en un moment dolent... i mica en mica acceptar les emocions tal com venen. Viure la tristessa, un disgust, una enràbiada com el que són i quan ens sentim feliços disfrutar de la felicitat.¡¡¡  Si no enmalaltíssim no podríem apreciar la salut. Tot el que ens passa forma part de la vida. h m m m A partir d'avui nou repte : Give optimism a chance ¡¡¡ Isabel Pdta. passejant avui m'ha sorprès que una acàcia floreixi en rosa.

Si apartem els pensaments i les emocions, el que ens queda és la consciència pura. Diuen que la consciència pura també és energia, si tanquem els ulls i deixem fluir els pensaments i els visualitzem, passen, en ve un, després un altre...i estant atents per on ens arribarà el següent , és quan es crea aquest interval en que no hi ha res, això que en diuen "mindfullness" ... Arribar, aconseguir un moment en el que no passa res. Poder escoltar, sentir, observar, construir altres móns amb la meva ment, puc creure'ls reals, imaginant fins i tot que el que penso és cert i tota aquesta realitat que he construit tornar-la a demuntar, ja que només era una construcció feta per mi, per la meva propia ment. Només sóc jo qui controla el pensament, creo i desfaig a voluntat meva. Reeditem el passat i planifiquem el futur constantment....i no obstant, aquest moment present, el que té tota la riquessa del que senzillament és real, ens passa desapercebut. El  passat ja és pas...

M'agrada regalar sense cap motiu especial, ja fa temps que la única raó per regalar alguna cosa és pel plaer de donar.  La gent potser, pot pensar, que qui reb en treu més plaer que el que dóna. Però no és així en mi, el veritable plaer està en el senzill fet de "donar".  Ben mirat, potser semblo una mica egoista, però estic segura que quan donem de gust, qui reb també s'en adona. De vegades regalo el que a mi m'agrada a familiars i amics, quan disfruto d'alguna cosa de seguida la vull compartir, penso que també pot agradar als altres, si ho comparteixo en puc gaudir encara més. Sorprendre , regalar per agraïr  em fa sentir bé...i si faig algú feliç jo encara ho sóc més. A qui no li agraden els regals o les sorpreses? oi? Isabel Pdta. ... Encara em queda una mica de pastís de Sant Jordi   ¿en voleu?

¡¡¡¡ Escampeu-les arreu ¡¡¡¡ Sant Jordi Gloriós Sant Jordi té una rosa mig desclosa, pintada de vermell i de neguit; Catalunya és el nom d'aquesta rosa, i Sant Jordi la porta sobre el pit. La rosa li ha contat gràcies i penes i ell se l'estima fins qui sap a on, i amb ella té més sang a dins les venes per plantar cara a tots els dracs del món. Josep Maria de Segarra (1894-1961) !Bona diada de Sant Jordi! 23 d' abril de 2015

Existe una vitalidad, una fuerza vital, una energía, una manera de moverse que  se transmite a través de los actos. Dado que nunca ha existido otra persona como tú, porque cada uno de nosotros es único, tu manera de expresarte es también única y original. Si la bloqueas, nunca podrá existir y se perderá, puesto que tú eres el único medio a través del cual puede expresarse. Martha Graham

 

El verd envaeix arreu: són els camps de sembrats.  A la vora dels camins,  l'arç floreig de groc i també de blanc, fins i tot algún pomer i tots ells perfumen el camp  ¡¡¡ quina olor ¡¡¡¡ . M'enfonso per roderes i bassals, per la frescor que sento se que ja arribo  a  les obagues plenes de pins i boixos; entre la molsa i els fanals, com caigudes del cel :  centenars de violetes treuen el cap per atrapar un petit raig de sol. Quin espectacle tan meravellós s'obre al meu davant ¡¡¡ milers de guspires¡¡¡¡ el millor atrezzo i  també el més fugaç. No puc deixar cap imatge, vull viure el moment, no fos que el só del click ¡¡¡ de la càmara pogués trencar la fragilitat de l'instant. Isabel

Tus hijos no son tus hijos son hijos e hijas de la vida deseosa de si misma. No vienen de ti, sino a través de ti y aunque estén contigo no te pertenecen. Puedes darles tu amor, pero no tus pensamientos, pues, ellos tienen sus propios pensamientos. Puedes abrigar sus cuerpos, pero no sus almas, porque ellas, viven en la casa del mañana, que no puedes visitar  ni siquiera en sueños Puedes esforzarte en ser como ellos, pero no procures hacerlos semejantes a ti porque la vida no retrocede, ni se detiene en el ayer. Tu eres el arco del cual, tus hijos  como flechas vivas son lanzados. Deja que la inclinación en tu mano de arquero sea para la felicidad. Tus hijos no son tus hijos Kahlil Gibran

"Nous avons des humains en face de  nous qui viennent de vivre une castatrophe inimaginable .. donc il faut agir en tant qu' humains:  il faut être....parfois un sourire, un coup d'oeil, un petit café, une poignée de main peut être aussi importante que des paroles " Marion Coterill Presidenta Protecció Civil Alta Provença "tenim éssers humans davant nostre que han viscut una catàstrofe inimaginable, així que  hem de gestionar-ho com a éssers humans. De vegades un somriure una picada d'ull, un café o una encaixada de mans poden ser tan importants com les paraules " 

Che sara, che sara,  della mia vita,  chi lo sa !  So far tutto  o forse niente,  da domani  si vedra.  E sara   sara  quel  che  sara . . .

H m m m  ¡¡¡ m 'encanta com sona ¡¡¡¡