Salta al contingut principal

Quan s'obren portes ...


Quan s'obren portes i treus el cap et pot passar això : 
Gent diversa amb ganes de cantar,  un director, tres instrumentistes, dues cançons, una hora d'assaig , sortir a Sala i vibrar amb el Palau de la Música ple de gent.

Es indescriptible l'emoció que se sent des de l'escenari, 
de vegades un cop de  sort ens permet viure moments únics i emotius. 

¿Soprano jo? 

 No era un somni.

Solstici d'estiu 2015


Isabel






Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dona'm la mà ( Miquel Martí i Pol ) - Lluí­s Llach i Lucrecia

El món enganya. Allò que sembla sòlid, permanent, s'ensorra d'un cop d'aire o es va desfent al sol i a la serena com un castell de glaç. Allò que sembla fràgil perdura transmutant-se, a través dels aiguats i dels deserts, sense morir del tot, renaixent sempre. "Sense invitació" Vicenç Villatoro

D i u e n ....

Diuen que el bosc ha entrat a les cases, que l'alè del vesc, el grèvol i els avets batega a les llars, a escales, sostres i parets, diuen que plou llum disfressada d'estels, que els vidres prenen vida i fan preguntes al cel, diuen que  cada any, al final, ens amara l'esperit de Nadal... Isabel Barriel