Salta al contingut principal

El món enganya.
Allò que sembla sòlid, permanent,
s'ensorra d'un cop d'aire
o es va desfent al sol i a la serena
com un castell de glaç.

Allò que sembla fràgil
perdura transmutant-se,
a través dels aiguats i dels deserts,
sense morir del tot, renaixent sempre.

"Sense invitació"
Vicenç Villatoro

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dona'm la mà ( Miquel Martí i Pol ) - Lluí­s Llach i Lucrecia

D i u e n ....

Diuen que el bosc ha entrat a les cases, que l'alè del vesc, el grèvol i els avets batega a les llars, a escales, sostres i parets, diuen que plou llum disfressada d'estels, que els vidres prenen vida i fan preguntes al cel, diuen que  cada any, al final, ens amara l'esperit de Nadal... Isabel Barriel