Salta al contingut principal

En diuen jonsa ...?


Quan érem petites i era temps de "jonsa" ens menjavem aquestes floretes blaves i sempre portavem alguna flor als llavis, o una mica de farigola, o un brot de romaní, ho rossagàvem i ho tastàvem tot, segur que algunes essències ens fèien bé. Ara prenc Flors de Bach, deu ser alguna cosa semblant ... diuen que necessitem aire per viure, però el que es respira al bosc va carregat d'ions , d'essències que desprenen arbres i flors, és una sort poder anar-hi i quan no es pot : quatre torretes amb flors al balcó, una alfàbrega i una mica de menta.

Isabel

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dona'm la mà ( Miquel Martí i Pol ) - Lluí­s Llach i Lucrecia

El món enganya. Allò que sembla sòlid, permanent, s'ensorra d'un cop d'aire o es va desfent al sol i a la serena com un castell de glaç. Allò que sembla fràgil perdura transmutant-se, a través dels aiguats i dels deserts, sense morir del tot, renaixent sempre. "Sense invitació" Vicenç Villatoro

D i u e n ....

Diuen que el bosc ha entrat a les cases, que l'alè del vesc, el grèvol i els avets batega a les llars, a escales, sostres i parets, diuen que plou llum disfressada d'estels, que els vidres prenen vida i fan preguntes al cel, diuen que  cada any, al final, ens amara l'esperit de Nadal... Isabel Barriel