Salta al contingut principal

L'hort petit



El matí magranós,
quiet a la mercè
de l'aire, ja es refia
del tot en els fruiters
de l'hort petit.

Empelta'm
de tu. Segrega't. Tu, empelta't
de mi.

Qui, ara, el tronc?
Qui la branca inserida?

Verticalment, la pluja
de foc; prenem-la,
meridians, immòbils, fins que 
la vertical cedeixi cap a temps 
de riu.

La barca 
navega avall. Nosaltres,
un, aturats, aquí, 
mirem, sentim, sabem.

Joan Vinyoli


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dona'm la mà ( Miquel Martí i Pol ) - Lluí­s Llach i Lucrecia

El món enganya. Allò que sembla sòlid, permanent, s'ensorra d'un cop d'aire o es va desfent al sol i a la serena com un castell de glaç. Allò que sembla fràgil perdura transmutant-se, a través dels aiguats i dels deserts, sense morir del tot, renaixent sempre. "Sense invitació" Vicenç Villatoro

D i u e n ....

Diuen que el bosc ha entrat a les cases, que l'alè del vesc, el grèvol i els avets batega a les llars, a escales, sostres i parets, diuen que plou llum disfressada d'estels, que els vidres prenen vida i fan preguntes al cel, diuen que  cada any, al final, ens amara l'esperit de Nadal... Isabel Barriel