Salta al contingut principal

Un sourire..., un coup d'oeil, un café, une poignée de main....

"Nous avons des humains en face de  nous qui viennent de vivre une castatrophe inimaginable .. donc il faut agir en tant qu' humains:  il faut être....parfois un sourire, un coup d'oeil, un petit café, une poignée de main peut être aussi importante que des paroles "

Marion Coterill
Presidenta Protecció Civil Alta Provença

"tenim éssers humans davant nostre que han viscut una catàstrofe inimaginable, així que  hem de gestionar-ho com a éssers humans. De vegades un somriure una picada d'ull, un café o una encaixada de mans poden ser tan importants com les paraules " 



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dona'm la mà ( Miquel Martí i Pol ) - Lluí­s Llach i Lucrecia

El món enganya. Allò que sembla sòlid, permanent, s'ensorra d'un cop d'aire o es va desfent al sol i a la serena com un castell de glaç. Allò que sembla fràgil perdura transmutant-se, a través dels aiguats i dels deserts, sense morir del tot, renaixent sempre. "Sense invitació" Vicenç Villatoro

D i u e n ....

Diuen que el bosc ha entrat a les cases, que l'alè del vesc, el grèvol i els avets batega a les llars, a escales, sostres i parets, diuen que plou llum disfressada d'estels, que els vidres prenen vida i fan preguntes al cel, diuen que  cada any, al final, ens amara l'esperit de Nadal... Isabel Barriel