Give optimism a chance

Resulta fàcil tenir una actitud positiva si comprenem que tot té la seva part bona, fins i tot el que és desagradable. Si mai no sentíssim tristessa, la felicitat seria tan meravellosa? Si el que ens fa mal no existís com escolliríem el que ens fa bé ? Si només existissin els dies assolellats , no els apreciaríem tan en dies de pluja.

Saber veure-ho, valorar-ho ...no és fàcil en aquest món que vivim de tan tràfec on només és valora l'èxit i no l'esforç en arribar.

No queixar-se, no estancar-se ni resistir-se en un moment dolent... i mica en mica acceptar les emocions tal com venen. Viure la tristessa, un disgust, una enràbiada com el que són i quan ens sentim feliços disfrutar de la felicitat.¡¡¡ Si no enmalaltíssim no podríem apreciar la salut.

Tot el que ens passa forma part de la vida. h m m m

A partir d'avui nou repte :

Give optimism a chance ¡¡¡

Isabel

Pdta. passejant avui m'ha sorprès que una acàcia floreixi en rosa.

El món enganya. Allò que sembla sòlid, permanent, s'ensorra d'un cop d'aire o es va desfent al sol i a la serena com un castell de glaç. Allò que sembla fràgil perdura transmutant-se, a través dels aiguats i dels deserts, sense morir del tot, renaixent sempre. "Sense invitació" Vicenç Villatoro

D i u e n ....

Diuen que el bosc ha entrat a les cases, que l'alè del vesc, el grèvol i els avets batega a les llars, a escales, sostres i parets, diuen que plou llum disfressada d'estels, que els vidres prenen vida i fan preguntes al cel, diuen que cada any, al final, ens amara l'esperit de Nadal... Isabel Barriel

Divababel

Cercar en aquest blog