Desconsols
Calm i melindrós, el mar acarona
i palpa la seva anhelada terra
amb cada onada. Xiuxiueja versos
d'amor, escuma desig i li porta,
cada nit clara, reflexos d'estel
com a penyora.
Entendrida, la terra
s'arena al seu tacte, però serena
i sensata s'enroca. Perquè el que
no pot ser no ha de ser, i així es consola.
"Lluny de qualsevol lloc"
Xavier Gonzàlez-Costa
Comentaris