Salta al contingut principal

Només allò que és íntim sobreviu
i, a poc a poc, es converteix en l'àmbit
en què, cansat, reposo del desori
de cada dia, Jo i els meus records
salvats curosament de l'escomesa
d'una vida viscuda com qui fa
camí amb el vent de cara i no se sent
gairebé mai compromès amb el ritme
que li dicten els deures i les modes.
Només l'imaginari converteix
el fer i desfer en una altra lucidesa
agosarada i tràgica. Desprès,
tot el que quedi escrit a les parets
dels sentits balbs serà vida secreta,
l'única que em pertany i que puc sempre
contemplar, temerari i desimbolt,
com qui s'inventa una nova memòria.

Vida Secreta
Miquel Martí i Pol


Solamente lo íntimo pervive
y, poco a poco, se convierte en el ámbito
donde, cansado, reposo del desorden
de los días. Yo y mis recuerdos
salvados cuidadosamente de la embestida
de una vida vivida como quien hace
camino con el viento de cara y no se siente
casi nunca comprometido con el ritmo
que le dictan los deberes y las modas.
Solamente lo imaginario convierte
el hacer y deshacer en otra lucidez
osada y trágica. Después,
cuanto quede escrito en las paredes
de los sentidos ateridos será vida secreta,
la única que me pertenece y que puedo siempre
contemplar, temerario y desenvuelto
como aquel que se inventa una nueva memoria.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dona'm la mà ( Miquel Martí i Pol ) - Lluí­s Llach i Lucrecia

El món enganya. Allò que sembla sòlid, permanent, s'ensorra d'un cop d'aire o es va desfent al sol i a la serena com un castell de glaç. Allò que sembla fràgil perdura transmutant-se, a través dels aiguats i dels deserts, sense morir del tot, renaixent sempre. "Sense invitació" Vicenç Villatoro

D i u e n ....

Diuen que el bosc ha entrat a les cases, que l'alè del vesc, el grèvol i els avets batega a les llars, a escales, sostres i parets, diuen que plou llum disfressada d'estels, que els vidres prenen vida i fan preguntes al cel, diuen que  cada any, al final, ens amara l'esperit de Nadal... Isabel Barriel