Quan les coses no son lo que son fan reflexionar i això ens passa aquest estiu plujós i estrany.
No són els grans plaers els que més compten, sinó fer dels petits alguna cosa molt especial.
Es una filosofia de vida que serveix i que gràcies a ella seguim endavant, però: és una idea primària, innata en nosaltres? o secundària a l´experiència de la vida., conseqüència de la desil-lusió del grans plaers o de les coses importants: amor,família, feina,etc.? Crec que l´home porta aquest sentiment dins seu però que l´educació i la societat ens els fan perdre , i gràcies a viure la vida, ens el fan retrobar, a vegades però massa tard i després de haver perdut coses importants o decebuts dels plaers més grans.
Vaig escoltar-la per primer cop en el balcó de casa una nit de pluja, i ràpidament vaig pensar en les teves flors després de la pluja. Per fi tinc les imatges de les meves flors però no se com enganxar-les en el comentari, he provat de comprimir-les,premsar-les, passarles a HTML, i no me´n surto. Si saps alguna solució. De fet no et perds gran cosa, però com t´ho havia comentat i ja tinc el mòbil fotògraf nou de nou, ho segueixo intentant i no deixo de cuidar-les.
El món enganya. Allò que sembla sòlid, permanent, s'ensorra d'un cop d'aire o es va desfent al sol i a la serena com un castell de glaç. Allò que sembla fràgil perdura transmutant-se, a través dels aiguats i dels deserts, sense morir del tot, renaixent sempre. "Sense invitació" Vicenç Villatoro
Diuen que el bosc ha entrat a les cases, que l'alè del vesc, el grèvol i els avets batega a les llars, a escales, sostres i parets, diuen que plou llum disfressada d'estels, que els vidres prenen vida i fan preguntes al cel, diuen que cada any, al final, ens amara l'esperit de Nadal... Isabel Barriel
Comentaris
aquest estiu plujós i estrany.
No són els grans plaers els que més compten, sinó fer dels petits
alguna cosa molt especial.
Es una filosofia de vida que serveix i que gràcies a ella seguim endavant, però: és una idea primària, innata en nosaltres? o
secundària a l´experiència de la vida., conseqüència de la desil-lusió del grans plaers o de les coses importants: amor,família, feina,etc.?
Crec que l´home porta aquest sentiment dins seu però que l´educació i la societat ens els fan perdre , i gràcies a viure la vida, ens el fan retrobar, a vegades però massa tard i després de haver perdut coses importants o decebuts dels plaers més grans.