Salta al contingut principal

La Nuit C'est Comme La Mer


On ne voit pas dans la nuit l'écume des années
L'ecorce de nos vies se creusée
Au fil des marées .
On maquille nos visages comme brillent des pavais
La lune en éclairage faufile
Sa futile clareté

La nuit c'est comme la mer
On croit voir l'horizon
La ligne de lumière n'est qu'une fine illusion
Le voilier qui s'y perd
N'est qu'un reflet de plus
La nuit c'est comme la mer
Les hommes y sont perdus
La nuit c'est comme la mer
On vogue aveugle à vue
La nuit c'est comme la mer
La mer . .

Et pourtant la nuit se regarde souvent dans la glace
La mer multiplie les étoiles
Et les lignes qu'elles tracent
Il n'y a rien plus beau que le ciel et l'eau claire
Se reflétant l'un , l'autre dans la sphère
D'une flaque lunaire

La nuit c'est comme la mer
On croit voir l'horizon
La ligne de lumière n'est qu'une fine illusion
Le voilier qui s'y perd
N'est qu'un reflet de plus
La nuit c'est comme la mer
Les hommes y sont perdus
La nuit c'est comme la mer
On vogue aveugle à vue
La nuit c'est comme la mer
La mer . .

Maxim Nucci

He descobert aquest cantant , al veure la pel-licula " Pequeñas mentiras sin importancia" - Les Petits mouchoirs- hi havia una cançó que m'ha agradat molt "talk to me" que també l'he buscada i desprès n'he volgut saber més i escoltar-ne més d'aquest cantant i aquesta que parla del nit i del mar també he volgut deixar-la aquí.

Isabel


Comentari:


La mer multiplie les étoiles.

Em quedo amb aquesta frase. Ja pots imaginar-te, soc el que intenta comptar les estrelles.

He passat aquestes vacances en un creuer i creu-me que el millor espectacle és el mar i la nit. Ens atrau i ens enganxa fins perdre la noció de temps,lloc,tot.

Bona nit



Aquest comentari era de Rober i va quedar perdut, mentre estava creant la pàgina, i no l'he pogut recuperar , però em sabia greu no penjar-lo, perque tens tota la raó. Quan tenia 16 anys vaig viure aquesta experiencia, es indescriptible el que se sent quan estàs en un vaixell a alta mar , a la nit , contemplant les estrelles , l'aire humit a la cara que et deixa el rostre fresc i la sal als llavis..

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dona'm la mà ( Miquel Martí i Pol ) - Lluí­s Llach i Lucrecia

El món enganya. Allò que sembla sòlid, permanent, s'ensorra d'un cop d'aire o es va desfent al sol i a la serena com un castell de glaç. Allò que sembla fràgil perdura transmutant-se, a través dels aiguats i dels deserts, sense morir del tot, renaixent sempre. "Sense invitació" Vicenç Villatoro

D i u e n ....

Diuen que el bosc ha entrat a les cases, que l'alè del vesc, el grèvol i els avets batega a les llars, a escales, sostres i parets, diuen que plou llum disfressada d'estels, que els vidres prenen vida i fan preguntes al cel, diuen que  cada any, al final, ens amara l'esperit de Nadal... Isabel Barriel