“It isn't the great big pleasures that count the most; it's making a great deal out of the little
Cercar en aquest blog
Nuances
La vida está llena de matices, igualmente sucede en las flores, este clavel que pudo haber sido blanco, me sorprendió en su estallido, por ese festón granatoso que bordea sus pétalos rizados dándole ese toque especial.
Tot llegint la teva sorpresa. M´agradaria enviar-te una imatge del meu balcó. Tinc tres torretes, una de cada color i amb tres flors diferents, una és un gerani, les altres no em facis dir el seu nom, totes elles plantades el mateix dia i amb la mateixa terra.Em vigilo la primera per decidir regar-les, i vet aquí, que aquesta està preciosa però les altres han deixat la primera florida i dubto que torni a veure el seu esplendor. Pregunta: És el color de la torreta?. L´ordre del rec?. L´enveja ?. La genètica?. Cada una necessita que els hi toqui la terra o les miri cada dia i els hi pregunti si tenen sed . Aquest any ja he fet tard i m´adono que no les conec.
Si els hi parles massa perquè els parles massa: si no els dius res, perquè estàs tan callat; de vegades estan contentes sense saber-ne el motiu i d'altres pensides que per més que vulguis fer-hi o esbrinar-ho no n'aconsegueixés res.
Però les flors tenen altres matissos. Unes floreixen moltes vegades com els geranis, que quan una flor es penseix, l'arranques i en neix una de nova al seu lloc.
D'altres potser tenen una flor molt bonica però només et donen alegría un cop o dos l'any. Aquestes et sorprenent ja que has d'esperar temps per que es deixin veure, però quan s'acaba el moment de máxim esplendor, saps que haurás d'esperar un altre any, però mentres hauràs de cuidar-la cada dia , no la deixaries pas morir ¿oi? . Es com els amics, si no es cuiden, els acabés perdent.
Has de tenir paciència.
Si les tres plantes fossin geranis, llavors podríem pensar que potser si que li dediques més temps a un que a l'altre però, el fet es que cada una es especial i has de saber que li agrada i que necessita cadascuna d'elles.
Envia'm la foto del teu balcó, potser puc esbrinar que els hi falta o que es el que no els agrada.
Que tinguis un bon dia.
Al meu balcó no hi viuen....per més que insisteixi, he desistit. Massa aire, aquesta es la conclusió, tot i que la senyora del pis a sota meu, té el balcó ple de flors.
La teva resposta em tranquil-litza i sento, de moment no poder-te enviar les imatges del meu balcó colorit, més per les torretes que per les flors, dons , coses de la vida, tinc el meu mòbil, perdona per fer servir un estri que no lliga amb el teu bloc, espatllat. Si tens una estona t´explico: Vaig canviar-me l´esmetat per un altre que , a més , fes fotografies, tot preparant les vacances; el primer dia funcionava bé, però desprès es va quedar bloquejat. El porto a la botiga i al cap de 15 dies, just abans de marxar, m´el tornen i em diuen que li han fet un “reset “i que funciona. Funciona bé, fins la primera trucada, que torna a quedar bloquejat. He fet les vacances sense les meves fotos però ara estic amb el mòbil, de nou a reparació, i empipat amb Movistar i sense poder fer ni descarregar-me les fotos. Sort del mòbil vell ¡-.A quest mai falla, tan sols serveix per parlar. De fet penso que els mòbils son com els homes, no podem fer gaires feines a l´hora.
Gràcies pel teu jejeje. Em sembla que és la primera vegada que aquestes lletres em fan fer el mateix. jejeje
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim
El món enganya. Allò que sembla sòlid, permanent, s'ensorra d'un cop d'aire o es va desfent al sol i a la serena com un castell de glaç. Allò que sembla fràgil perdura transmutant-se, a través dels aiguats i dels deserts, sense morir del tot, renaixent sempre. "Sense invitació" Vicenç Villatoro
Diuen que el bosc ha entrat a les cases, que l'alè del vesc, el grèvol i els avets batega a les llars, a escales, sostres i parets, diuen que plou llum disfressada d'estels, que els vidres prenen vida i fan preguntes al cel, diuen que cada any, al final, ens amara l'esperit de Nadal... Isabel Barriel
Comentaris
Si els hi parles massa perquè els parles massa: si no els dius res, perquè estàs tan callat; de vegades estan contentes sense saber-ne el motiu i d'altres pensides que per més que vulguis fer-hi o esbrinar-ho no n'aconsegueixés res.
Però les flors tenen altres matissos. Unes floreixen moltes vegades com els geranis, que quan una flor es penseix, l'arranques i en neix una de nova al seu lloc.
D'altres potser tenen una flor molt bonica però només et donen alegría un cop o dos l'any. Aquestes et sorprenent ja que has d'esperar temps per que es deixin veure, però quan s'acaba el moment de máxim esplendor, saps que haurás d'esperar un altre any, però mentres hauràs de cuidar-la cada dia , no la deixaries pas morir ¿oi? . Es com els amics, si no es cuiden, els acabés perdent.
Has de tenir paciència.
Si les tres plantes fossin geranis, llavors podríem pensar que potser si que li dediques més temps a un que a l'altre però, el fet es que cada una es especial i has de saber que li agrada i que necessita cadascuna d'elles.
Envia'm la foto del teu balcó, potser puc esbrinar que els hi falta o que es el que no els agrada.
Que tinguis un bon dia.
Al meu balcó no hi viuen....per més que insisteixi, he desistit. Massa aire, aquesta es la conclusió, tot i que la senyora del pis a sota meu, té el balcó ple de flors.
¿quina es la explicació?
Estic igual que tu. jejeje
Gràcies pel teu jejeje. Em sembla que és la primera vegada que aquestes lletres em fan fer el mateix. jejeje
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim