Salta al contingut principal

Tossudament alçats ...




Som aquí,
tossudament alçats,
proclamemt el nom, el temps i el lloc
que ens dol i pertany,
si vols amb els punys ben oberts,
si cal amb els punys ben tancats,
per mor que el somni que tenim junts
es faci possible.

Novament,
i deslliurats d’enyors,
gent d’allà i d’aquí ens donem el dret
a escriure el futur,
sabent  que aquest vell país
potser encara és el camí
que ens faci anar més lluny
i ens acosti fins l’art de viure.

Una llum, una llum,
una llum ens crema els ulls.
El desig d’un nou món
des de les nostres arrels.
Una llum, una llum,
una llum ens crema els ulls.
fermament som aquí,
per conviure l’univers, l’univers.

Coneixent
les pedres al camí,
no és només un somni
també és mesura de la llibertat,
l’anhel que neix en cadascú,
l’afany de somniar un nou futur,
que es fa de tots si ens donem la mà
per un món possible.

Una llum, una llum,
una llum ens crema els ulls.
El desig d’un nou món
des de les nostres arrels.
Una llum, una llum,
una llum ens crema els ulls.
fermament som d' aquí,
per conviure l’univers, l’univers.

D'aquí , som d'aqui, d'aquí.

Som aquí, som aquí

tossudament alçats.

Som aquí.


Cançó : Tossudament alçats. Lletra: LLuís Llach

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=kQhm3jNKPi0

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dona'm la mà ( Miquel Martí i Pol ) - Lluí­s Llach i Lucrecia

El món enganya. Allò que sembla sòlid, permanent, s'ensorra d'un cop d'aire o es va desfent al sol i a la serena com un castell de glaç. Allò que sembla fràgil perdura transmutant-se, a través dels aiguats i dels deserts, sense morir del tot, renaixent sempre. "Sense invitació" Vicenç Villatoro

D i u e n ....

Diuen que el bosc ha entrat a les cases, que l'alè del vesc, el grèvol i els avets batega a les llars, a escales, sostres i parets, diuen que plou llum disfressada d'estels, que els vidres prenen vida i fan preguntes al cel, diuen que  cada any, al final, ens amara l'esperit de Nadal... Isabel Barriel