Ella ... i jo amb les ranxeres.

"...pero aquellos mariachis i aquell tequila me hicieron llorar."

Avui a la porta d'una entrada d'una casa, un avi tocava l'acordió, jo passejava, he tornat enrere i m'he parat al llindar de la porta per "disfrutar " d'aquell moment. Que bé que sonava...

M'ha dedicat aquesta cançó i hem tingut una bona conversa.

M'he enganxat a cantar una mica aquesta cançó , sense que ell sabés que m'encanten les ranxeres.

Ballar, potser, qui sap ben aviat algún dia de nou,

Un petit , gran plaer,

http://www.youtube.com/watch?v=6VAzJv1JYuI

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dona'm la mà ( Miquel Martí i Pol ) - Lluís Llach i Lucrecia

El món enganya. Allò que sembla sòlid, permanent, s'ensorra d'un cop d'aire o es va desfent al sol i a la serena com un castell de glaç. Allò que sembla fràgil perdura transmutant-se, a través dels aiguats i dels deserts, sense morir del tot, renaixent sempre. "Sense invitació" Vicenç Villatoro

D i u e n ....

Diuen que el bosc ha entrat a les cases, que l'alè del vesc, el grèvol i els avets batega a les llars, a escales, sostres i parets, diuen que plou llum disfressada d'estels, que els vidres prenen vida i fan preguntes al cel, diuen que cada any, al final, ens amara l'esperit de Nadal... Isabel Barriel

Divababel

Cercar en aquest blog