Voldria ser una perla al fons de l'aigua
feta de nacre i salabror de mar,
Irisada, com un esquitx de lluna
caigut dins de la petxina per atzar.
Potser un pescador amb pell de bronze,
forçut de braços i nedant lleuger
en veure'm resplandir s'acostaria
i jo el deixaria que em prengués.
Després ell em vendria: la fillada
no passaria un hivern tan fred.
...i una noia gentil em tindria
per la més bella del seu collaret.
Joana Raspall
Comentaris