Salta al contingut principal

Embriagar-se...

Èbria...

De paraules, d'escriure ...

De vegades poden desbordar-nos, podem tenir la sensació que ens atrapen com en una teranyina, fins i tot podem  enradar-nos-hi, no saber com sortir-ne bé. D'altres ens donen joc,  una paraula porta a una altre, com  en una cadència... i en voldríem més...i...més, com el nen quan juga que no en té mai prou. Llavors quan això passa i si ens en adonem a temps, podem tibar del  "hold-back " phrasal verb en anglès que de vegades serveix de "life rescue".

De llegir, de recitar...

Pots posar la veu a les paraules, pots posar-hi les ganes a l'hora d' explicar o recitar, però sinó  surten desde el cor, no transmeten el sentiment....cal estar "connected to the feeling", i no és el mateix escriure que xiu-xiuejar a l'orella.

No acostumo a beure,  ni a fumar... però de vegades, sense adonar-m'en , em sento èbria d'aquests moments que m'aporten tan... és com quan xopes el pa de pessic d'un pastís en almívar o en algún licor per tal que resulti més gustós. Així em passa amb les paraules ....de vegades però tot plegat pot resultar massa  "sweet"... per no saber mesurar-ne prou bé la quantitat.

Serena...

Isabel



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dona'm la mà ( Miquel Martí i Pol ) - Lluí­s Llach i Lucrecia

El món enganya. Allò que sembla sòlid, permanent, s'ensorra d'un cop d'aire o es va desfent al sol i a la serena com un castell de glaç. Allò que sembla fràgil perdura transmutant-se, a través dels aiguats i dels deserts, sense morir del tot, renaixent sempre. "Sense invitació" Vicenç Villatoro

D i u e n ....

Diuen que el bosc ha entrat a les cases, que l'alè del vesc, el grèvol i els avets batega a les llars, a escales, sostres i parets, diuen que plou llum disfressada d'estels, que els vidres prenen vida i fan preguntes al cel, diuen que  cada any, al final, ens amara l'esperit de Nadal... Isabel Barriel