Salta al contingut principal

Jo no vull ser...


Diuen que les persones tenim la capacitat de sobreviure gràcies als nostres recursos naturals, que per crèixer davant les adversitats, hem de recôrrer a les nostres petites fortaleses: La perseverança,  la capacitat d'analitzar les coses,  de prendre decisions,  de tenir un pensament optimista, o potser de pensar que tot serà passatger...

En la lluita aprenem a conviure amb el que és positiu i el que és negatiu..., podem perdre, si... però si ho relativitzem serem feliços amb el que tenim, amb el que som i el que volem arribar a ser.

Jo no vull ser una : "avinagrada" i queixar-me per tot, ni una victimista, ni una persona pasiva, ...vull ser capaç de reinterpretar, d' aixecar-me de nou, com tantes altres vegades i com tantes persones que pateixen i molt més que jo en aquest món. Jo vull aprendre a conviure amb el que tinc, vull somriure a la vida, vull : "ser feliç".

Isabel

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dona'm la mà ( Miquel Martí i Pol ) - Lluí­s Llach i Lucrecia

El món enganya. Allò que sembla sòlid, permanent, s'ensorra d'un cop d'aire o es va desfent al sol i a la serena com un castell de glaç. Allò que sembla fràgil perdura transmutant-se, a través dels aiguats i dels deserts, sense morir del tot, renaixent sempre. "Sense invitació" Vicenç Villatoro

D i u e n ....

Diuen que el bosc ha entrat a les cases, que l'alè del vesc, el grèvol i els avets batega a les llars, a escales, sostres i parets, diuen que plou llum disfressada d'estels, que els vidres prenen vida i fan preguntes al cel, diuen que  cada any, al final, ens amara l'esperit de Nadal... Isabel Barriel