Salta al contingut principal

Un-deux-trois-quatre-cinq-six-sept-huit...touchée¡

He intentat comptar fins a vuit...però no ha funcionat aquest cop...

Ens creiem amos del nostre cos, de tenir-ne el control,  no és així. Per més que la ment vulgui i digui, "tu pots"...sorgeix aquell moment en que has aturar-te,  respirar profundament, sortir al carrer i sentir l'aire fred a la cara ... a les mans, deixar anar l'emoció i mullar-te una mica sota la pluja, i si tot i així no funciona,  ... "pill".

Sort però, d'aquells altres moments  que ens arriben a l'ànima,  ens omplen, en disfrutem,  els compartim amb qui estimem i són aquests, només aquests els que poden tornar la pau al cor.

Isabel

Pdta. ajourd'hui touchée...un-deux-trois-quatre-cinq-six-sept-huit ...ça va marcher 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dona'm la mà ( Miquel Martí i Pol ) - Lluí­s Llach i Lucrecia

El món enganya. Allò que sembla sòlid, permanent, s'ensorra d'un cop d'aire o es va desfent al sol i a la serena com un castell de glaç. Allò que sembla fràgil perdura transmutant-se, a través dels aiguats i dels deserts, sense morir del tot, renaixent sempre. "Sense invitació" Vicenç Villatoro

D i u e n ....

Diuen que el bosc ha entrat a les cases, que l'alè del vesc, el grèvol i els avets batega a les llars, a escales, sostres i parets, diuen que plou llum disfressada d'estels, que els vidres prenen vida i fan preguntes al cel, diuen que  cada any, al final, ens amara l'esperit de Nadal... Isabel Barriel