Amb guix i a la pissarra...

Reflexió sobre l'autora:

El camí cap a la felicitat comença i acaba en nosaltres mateixos , i només desde l'acceptació del nostre ésser més íntim serem capaços d'estimar i donar sense perdre'ns en el laberint dels desitjos frustrats.

Potser té raó, m'ho apunto a la pissarra per recordar algun dels manaments del llibre.

Isabel

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dona'm la mà ( Miquel Martí i Pol ) - Lluís Llach i Lucrecia

El món enganya. Allò que sembla sòlid, permanent, s'ensorra d'un cop d'aire o es va desfent al sol i a la serena com un castell de glaç. Allò que sembla fràgil perdura transmutant-se, a través dels aiguats i dels deserts, sense morir del tot, renaixent sempre. "Sense invitació" Vicenç Villatoro

D i u e n ....

Diuen que el bosc ha entrat a les cases, que l'alè del vesc, el grèvol i els avets batega a les llars, a escales, sostres i parets, diuen que plou llum disfressada d'estels, que els vidres prenen vida i fan preguntes al cel, diuen que cada any, al final, ens amara l'esperit de Nadal... Isabel Barriel

Divababel

Cercar en aquest blog