Salta al contingut principal

Jo no sóc el meu dolor

Mantenir-me  pel plaer de les petites coses:

Descobrir com despunta el sol cada matí, aturar-me un moment per veure com bull el café, disfrutar de l'aroma, i del sabor al paladar d'una torrada amb xocolata negra. Gaudír del contrast de l'aire fresc que entra per la finestra de l'habitació amb l'ambient més càlid que es desprèn  l'aigua calenta al moment de la dutxa. Agafar un caçò i deixar lliscar suaument l'aigua amb sals per l'esquena per  sentir com s'estimulen tots els músculs del cos, i acabar amb l'aigua ben freda per després sentir el plaer d'embolcallar-me amb la tovallola .

Jugar amb els dits amb el cabell net i suau, olorar  l'aroma suau  d'una mica de perfum darrera l'orella, acariciar amb la brotxa les galtes pujant-les una mica de color, lliscar la barra cremosa pels llavis i  perfilar amb una pinzellada la meva mirada.

Deixar que m'expliquin una història mentre condueixo..

Sentir que he après alguna cosa nova, que m'en he sortit bé d'alguna situació més complicada, que he fet una mica feliç algú o que m'han fet riure.

Sentir el plaer de deixar-me anar amb la gravetat.

Intentar relaxar-me i aconseguir-ho.

Sentir plaer enmig del patiment.

Isabel

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dona'm la mà ( Miquel Martí i Pol ) - Lluí­s Llach i Lucrecia

El món enganya. Allò que sembla sòlid, permanent, s'ensorra d'un cop d'aire o es va desfent al sol i a la serena com un castell de glaç. Allò que sembla fràgil perdura transmutant-se, a través dels aiguats i dels deserts, sense morir del tot, renaixent sempre. "Sense invitació" Vicenç Villatoro

D i u e n ....

Diuen que el bosc ha entrat a les cases, que l'alè del vesc, el grèvol i els avets batega a les llars, a escales, sostres i parets, diuen que plou llum disfressada d'estels, que els vidres prenen vida i fan preguntes al cel, diuen que  cada any, al final, ens amara l'esperit de Nadal... Isabel Barriel