Cada setmana em repasso el teu bloc, crec que m'ha enganxat, primer per color, optimista; després per les paraules, tan ben posades; i finalment per la música que és lo meu. Vaig entrar-hi tot buscant poder sentir la música de les estrelles , que per cert, entre un xic de música que estic aprenent i uns amics de la teva comarca , que se la sabien, ens en varem sortir, és curiós que aquesta música no la conegués cap altre gent preguntada que no fos del Bages.
Se que existeixes i estàs viva, doncs en un moment, el d'enviar-te un comentari, va canviar tot de lloc. La lluminosa ombrel·la que tan es veia s'en havia anat a un raconet, pot ser perquè era de nit i ja no la necessitaves.
M'ho passo bé escrivint-te comentaris. Els temes que treus toquen bastant a dins i,en moments especials, fan que recuperi connexions del meu cervell oxidades, les que es desperten, senten, pensen i , a voltes, ho escriuen per explicar-ho.
Per cert les cançons del Maxim Nucci molt especials. Corre per you tube un vídeo de " talk to me" on surt la cançó en mig d´unes escenes que recorden "el sant sopar" a on les cares dels protagonistes, em sembla que ja expliquen tota la pel-lícula.
No vaig acabar de veure la película, vaig haver de sortir abans. Pero aquell moment de la pel.lícula fèia reflexionar, desprès cadascú pot veure o imaginar situacions similars. No sé com va acabar cap de les relacions de parella que allà van transcorrer.... així que puc imaginar-ne molts finals diferents. Hauria de tornar al cinema , entrar per la porta de sortida i veure'n només el final.
El món enganya. Allò que sembla sòlid, permanent, s'ensorra d'un cop d'aire o es va desfent al sol i a la serena com un castell de glaç. Allò que sembla fràgil perdura transmutant-se, a través dels aiguats i dels deserts, sense morir del tot, renaixent sempre. "Sense invitació" Vicenç Villatoro
Diuen que el bosc ha entrat a les cases, que l'alè del vesc, el grèvol i els avets batega a les llars, a escales, sostres i parets, diuen que plou llum disfressada d'estels, que els vidres prenen vida i fan preguntes al cel, diuen que cada any, al final, ens amara l'esperit de Nadal... Isabel Barriel
Comentaris
Se que existeixes i estàs viva, doncs en un moment, el d'enviar-te un comentari, va canviar tot de lloc. La lluminosa ombrel·la que tan es veia s'en havia anat a un raconet, pot ser perquè era de nit i ja no la necessitaves.
M'ho passo bé escrivint-te comentaris. Els temes que treus toquen bastant a dins i,en moments especials, fan que recuperi connexions del meu cervell oxidades, les que es desperten, senten, pensen i , a voltes, ho escriuen per explicar-ho.
Per cert les cançons del Maxim Nucci molt especials. Corre per you tube un vídeo de " talk to me" on surt la cançó en mig d´unes escenes que recorden "el sant sopar" a on les cares dels protagonistes, em sembla que ja expliquen tota la pel-lícula.