Salta al contingut principal

Del bosc m'en meravello sempre























Es gairebé impossible captar la bellesa, les emocions que transmet el bosc; perquè forma part d'un tot : és el moment, és el sol quan entra en les fondalades, es la mica de bruma que s'aixeca de la terra humida, és l'aire pur i fresc. Només pots deixar-te sorprendre , respirar i disfrutar del moment.

Deixo aquesta fotografia perquè m'he adonat al apropar-m'hi  que per les formes de les seves fulles i els puntets foscos,  semblen papallones que volen...de fet...intentava empaitar amb l'objectiu un ocell que saltava de branca en branca... 



                           Del bosc ... m'en meravello sempre ". Avui ha estat al Bergadà




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dona'm la mà ( Miquel Martí i Pol ) - Lluí­s Llach i Lucrecia

El món enganya. Allò que sembla sòlid, permanent, s'ensorra d'un cop d'aire o es va desfent al sol i a la serena com un castell de glaç. Allò que sembla fràgil perdura transmutant-se, a través dels aiguats i dels deserts, sense morir del tot, renaixent sempre. "Sense invitació" Vicenç Villatoro

D i u e n ....

Diuen que el bosc ha entrat a les cases, que l'alè del vesc, el grèvol i els avets batega a les llars, a escales, sostres i parets, diuen que plou llum disfressada d'estels, que els vidres prenen vida i fan preguntes al cel, diuen que  cada any, al final, ens amara l'esperit de Nadal... Isabel Barriel