Una bona tassa de "valor" quan tot es fa costa amunt

Tinc sort de la xocolata, que m'agrada, i que em fa bé. Els "altres dies", com sovint passa... ella és confident d'esperances i desitjos que tot anirà a millor. I si més no, m'ofereix el plaer de disfrutar del moment, just quan algunes imatges mostraven el Pirineu blanc de neu.

Isabel

Pdta. Aquesta imatge té gairebé trenta anys i mai m'ha espentat aquesta costa amunt, color de xocolata i blanca de neu.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dona'm la mà ( Miquel Martí i Pol ) - Lluís Llach i Lucrecia

El món enganya. Allò que sembla sòlid, permanent, s'ensorra d'un cop d'aire o es va desfent al sol i a la serena com un castell de glaç. Allò que sembla fràgil perdura transmutant-se, a través dels aiguats i dels deserts, sense morir del tot, renaixent sempre. "Sense invitació" Vicenç Villatoro

D i u e n ....

Diuen que el bosc ha entrat a les cases, que l'alè del vesc, el grèvol i els avets batega a les llars, a escales, sostres i parets, diuen que plou llum disfressada d'estels, que els vidres prenen vida i fan preguntes al cel, diuen que cada any, al final, ens amara l'esperit de Nadal... Isabel Barriel

Divababel

Cercar en aquest blog