Salta al contingut principal

Una mica d'alè...



Vull estirar-me al terra , tancar els ulls i escoltar aquest piano, ser jo " l'instrument "... sentir el batec de les tecles, el colpeig suau de la maça a la corda... la bellugadissa dels dits , seguir unes notes ... ulls que no li calen partitures,  peus en  moviment .... mil sensacions ressonen dintre meu. 

Ja no sé si es que estic embogint o si es que estic vivint una altre vida on només compten els moments,  les sensacions i les emocions  plenes de "vida"

Isabel





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dona'm la mà ( Miquel Martí i Pol ) - Lluí­s Llach i Lucrecia

El món enganya. Allò que sembla sòlid, permanent, s'ensorra d'un cop d'aire o es va desfent al sol i a la serena com un castell de glaç. Allò que sembla fràgil perdura transmutant-se, a través dels aiguats i dels deserts, sense morir del tot, renaixent sempre. "Sense invitació" Vicenç Villatoro

D i u e n ....

Diuen que el bosc ha entrat a les cases, que l'alè del vesc, el grèvol i els avets batega a les llars, a escales, sostres i parets, diuen que plou llum disfressada d'estels, que els vidres prenen vida i fan preguntes al cel, diuen que  cada any, al final, ens amara l'esperit de Nadal... Isabel Barriel