Salta al contingut principal

vida .....



O ser el violí d' aquesta peça i balancejar-me com si fos jo l'arc i lliscar suaument sobre la corda... o sentir-me corda , pessigada a voltes com en un "pizzicato" o sentir el lliscar d'una mà en un "glissando" .  

Quan trevallava a la fàbrica nuant fils hi havia una teixidora que sempre em dèia que tenia les mans fines , de dits llargs i prims com de pianista...

Isabel 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dona'm la mà ( Miquel Martí i Pol ) - Lluí­s Llach i Lucrecia

El món enganya. Allò que sembla sòlid, permanent, s'ensorra d'un cop d'aire o es va desfent al sol i a la serena com un castell de glaç. Allò que sembla fràgil perdura transmutant-se, a través dels aiguats i dels deserts, sense morir del tot, renaixent sempre. "Sense invitació" Vicenç Villatoro

D i u e n ....

Diuen que el bosc ha entrat a les cases, que l'alè del vesc, el grèvol i els avets batega a les llars, a escales, sostres i parets, diuen que plou llum disfressada d'estels, que els vidres prenen vida i fan preguntes al cel, diuen que  cada any, al final, ens amara l'esperit de Nadal... Isabel Barriel