Salta al contingut principal

Els colors de la vida...



La vida és com una caixa de llapis de colors. La majoria de la gent són caixes de vuit colors, però el que realment estem buscant són caixes de seixanta-quatre colors amb maquineta de fer punta al darrere. M'imagino a mi mateix com una caixa de seixanta-quatre colors, encara que m'en falten alguns. Però això està bé perquè tinc alguns colors més vibrants, com el vigor o la meva disposició. Però també tinc alguns problemes que només es poden resoldre amb els vuit colors de les caixes dels altres. ¿Algú més té aquest problema? Vull dir que hi ha tants colos a la vida, per sentir, articular... De manera que quan em trobo amb algú que és una caixa de vuit , li dic: " Ei, hola, magenta¡" I ell respòn : " ¿Vols dir morat?" i s'en va amb el seu posat morat, i jo segueixo amb el meu posat de "No, jo vull magenta"

John Mayer

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dona'm la mà ( Miquel Martí i Pol ) - Lluí­s Llach i Lucrecia

El món enganya. Allò que sembla sòlid, permanent, s'ensorra d'un cop d'aire o es va desfent al sol i a la serena com un castell de glaç. Allò que sembla fràgil perdura transmutant-se, a través dels aiguats i dels deserts, sense morir del tot, renaixent sempre. "Sense invitació" Vicenç Villatoro

D i u e n ....

Diuen que el bosc ha entrat a les cases, que l'alè del vesc, el grèvol i els avets batega a les llars, a escales, sostres i parets, diuen que plou llum disfressada d'estels, que els vidres prenen vida i fan preguntes al cel, diuen que  cada any, al final, ens amara l'esperit de Nadal... Isabel Barriel